Cortesía de "Amics del pouet del Sant":
Texto copiado del tríptico editado:
"El Museu del Pouet del Sant de Vila-rea, ubicat en el monestir de clarisses de San Pasqual Baylón, ofereix una col·lecció d'obres d'art important, alhora que interessant, de molt diversa procedència, que reflecteix la devoció i el fervor del poble vila-realenc envers allò sagrat.
Aquesta casulla de color blanc, denominada popularment com de la canonizació de sant Pasqual Baylón, està realitzada en seda i brodada amb un gran domini tècnic amb sedes policromes de colorit intens i fils metàl·lics. Va ser confeccionada en els tallers valencians en ple segle XVIII i respon a l'estil rococó. El seu estat de conservació precari i el seu alt valor artístic va ser motiu més que suficient perquè la Diputació Provincial de Castelló i l'institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals uniren esforços per recuperar aquesta joia de la indumentària litúrgica valenciana.
La casulla presenta un galó amb fils metàl·lics que delimita l'escapulari. Tota ella ofereix una composició ordenada, simètrica i bigarrada de vidres daurats entremesclats amb motius de flors i fulles, que en algun cas es troben dins d'laborats gerros brodats amb fils metàl·lics. Aquesta decoració disposada en bandes paral·leles acaba en una galeria arquitectònica, que deixa veure una fons de paisatge al més por estil pictòric.
Iconogràficament la casulla presenta dos motius eucaristics principals. En l'anvers, i a l'altura del pectoral, apareix Jesucrist de mig cos en el moment d'instituir l'eucaristia, es a dir, quan parteix el pa per a donar-lo als deixebles en l'Ultima Cena. En el revers, en la zona dorsal, trobem dos àngels joves, que porten es pigues i vinyes, aliments eucarístics per excel·lencia, adorant la Sagrada Forma, que apareix radiant i suspesa en la part alta.
Tant el color blanc de la casulla, propi de les celebracions de glòria, com la iconografia eucarística que ofereixen els brodats, ens indueixen a pensar que aquesta casulla va ser confeccionada únicament i exclusivament per a la celebració de la Cena del Senyor el Dijous Sant o per a la festa del Corpus Christi.
Estat inicial
L'estat de conservació que presentava la casulla era molt deficient, fet que havia estat provocat tant pel mateix envelliment del material constitutius, com per les condicions mediambientals adverses i lesmanipulacions incorrectes a què havia estat exposada.
Como ocorre amb la majoria de peces d'indimentària religiosa, la seua pròpia condició de peça d'us litúrgic havia provocat nombrosos problemes d'estabilitat física i mecànica.
Tant el teixit base de ras com el tafetà de reforç estaven molt deteriorats amb llacunes abundants, esquinçalls i deformacions, més acusades en la zona dels muscles.
Així mateiíx, s'apreciava una gran acumulació de brutícia dipositada en la superficie, que també havia penetrat en les fibres. A més de taques de cera, restes de presència d'atac d'insectes i corrosió del distint material metàl·lic aplicat.
Una altra alteració generalitzada eren el desgast i la falta de punts de sedes policromes del bordat, així com la pèrdua de fixació d'elements constitutius com descosits de galons i elements metàl·lics solts.
Les intervencions de reparació anterior provocaven, al seu torn, greus alteracions sobre l'obra. Aquesta es trovaba farcida de pedaços i sargits de diferent naturalesa, que ocupaven grans extensions de teixit original i que produïen nombroses tensions i ruptures sobre si mateix. En l'interior descobrim diverses teles afegides a manera de pegats.
El folre, també afegit, és d'època posterior i estava molt malmés, provocava tensions en la part inferior, per ser de dimensions més reduïdes que la peça, a més del deteriorament general per la costura a màquina.
Estudis científics
Abans d'iniciar la intervenció de la casulla realitzem diversos estudis cintífics a fi d'identificar i de conéixer amb més profunditat els seus principals materials constitutius i el gau de deteriorament d'aquests, així com les tècniques d'execució tant del teixit base com de l'ornamentació.
La tècnica del lligament base és un ras en to cru realitzat amb fibres de seda; mentre que el teixit aplicat com a reforç del brodat és un tafetà simple de cotó.
L'ornamentació està executada amb una combinació de brodat al passat, amb fils de seda de diverses tonalitats, en què destaca la utilització de punt de matís o ras; i el brodat de metalls, amb fils metàl·lics entorxats llisos i de canonet, amb àrees amb moltes de cartó i l'aplicació puntual de lamel·les i lluentons.
Analitzem els lligaments i els diversos tipus de fil per mitjà de macrofotografies i l'observació amb lupa binocular. Així aconseguim determinar els tipus de torsió, el nombre de caps i la densitat del teixit.
Per a la identificació i estudi morfològic de les fibres tèxtils empleades recorrem a observar-les en secció transversal i longitudinal mitjançant microscòpia òptica.
Amb l'us del microscopi estereoscòpic i del microscopi electrònic hem aconseguit determinar els tipus de fils metàl·lics utilitzats (entorxats i de canonet) i com van ser elaborats amb fines làmines de plata i de plata daurada. Aquest estudi també va posar de manifest la utilització per als daurats d'una ànima groga de seda i per als platejats d'una ànima blanca de fibres de cotó.
Al seu torn, l'estudi radiogràfic va permetre obtenir informació sobre el treball de brodat, de les seues diverses capes, així com la localització de deterioraments dels materials de farciment.
La restauració
La restauració duta a terme sobre aquesta peça a més d'eliminar els agents de deteriorament que han contribuït a la seua degradació, ha pretés tornar la unitat i l'estabilitat a aquesta obra tèxtil en el seu conjunt.
Centrem els tractaments de restauració en: neteja, alineació, consolidació i reintegració de les àrees deteriorades.
Comencem l'actuació amb el desmuntatge del folre no original i el proces de neteja, que es ve efectuar en diverses fases. En primer lloc, realitzem una neteja mecànica de tots els elements mitjançant microaspiració. A continuació, tractem puntualment el material metàl·lic divers associat al tèxtil i eliminem les taques de diferent naturalesa.
Tenint en compte les nombroses intervencions anteriors, considerem valorar cada una d'elles i eliminem només aquelles que perjudicaven la peça tant des del punt de vista estructural com estètic i que, al seu torn, provocaven alteracions majors.
Posteriorment, corregim les deformacions, tensions i alineació de trames i ordits del teixit de base o brodats, per a la qual cosa tractem puntualment cada àrea afectada.
Pera la consolidació de ruptures i esquinçalls utilitzem la tècnica del punt de restauració, al matix temps que col·loquem suports parcials per a reforçar zones debilitades. Per a aconseguir la reintegració cromàtica adequada tintem prèviament aquests reforços. A continuació, fixem puntualment els elements decoratius despresos seguint la seua disposició original.
Atés el mal estat de conservació del folre afegit, en confeccionem i en col·loquem un de nou. Per a facilitar estudis posterior del teixit pel revers deixem registres (finestres al descobert) sobre aquest.
Una vegada finalizades les intervencions del teixit, i a fi d'assegurar l'estabilitat futura de la peça, dissenyem i elaborem una perxa maniquí, adaptada a les seues característiques formals i dimensionals, amb l'objecte de fer compatible la seua exposició i conservació."
Aprovecho esta ocasión para solicitar de todas aquellas personas que han donado o dejado para su exposición en el Museo del Pouet del Sant, objetos que tradicionalmente han pertenecido a su familia, y que conozcan la historia de los mismos, que la aporten para documentarlos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario