Los anuncios que encontrará en esta página provienen todos del programa Adsense de Google, con la garantía que ello supone. Puede curiosear en ellos sin ningún problema y riesgo.

Plaza Mayor Villarreal le ofrece la promoción gratuita de su negocio per medio de:

http://villarrealcomercial.pfont.eu

martes, 5 de marzo de 2013

V Volta a peu pel terme.



Per la senda dels Romans, Pinella i Madrigal

VILA-REAL 10 de març de 2013

Eixida: 8 h (desde la plaça la Vila)

Recorregut: 13 km



PER LA SENDA DELS ROMANS, PINELLA I MADRIGAL

1. LA VIA AUGUSTA. Era una calçada de l’època romana (segle VI a.C.) de més de 1500 km de longitud que, des de Cadis, arribava a Narbona on enllaçava amb la via Domitia. Deu el seu nom a les reformes fetes per l’emperador August i el seu traçat, amb diverses ramificacions, va perdurar durant segles com a via de comunicació i comerç, inclús convertida en temps recents en modernes carreteres i autovies. Malgrat tot, queden restes del seu pas per les nostres terres, com alguns mil·liaris i especialment, l’arc de Cabanes.

2. TRAÇAT URBÀ. Una de les motivacions reials per a la fundació de la nostra vila va ser l’interés de Jaume I, com el dels seus successors, de crear nous territoris productius, apropant les poblacions a l’antiga Via, convertida en Camí Real. Al pas per Vila-real va ser lleugerament desviada cap a l’eix principal de la vila, però les seues empremtes quedaren en l’urbanisme quan s’amplien els barris i el recorregut de la “sequieta”, que seguia el vell camí, condiciona el traçat dels carrers Aviador Franco, Àngels, Bisbe Rocamora (amb una amplària a l’inici que marca la direcció de la sequieta) i Sant Joan, on una lleugera corba en pendent indica el gual del barranc.

3. EL BARRANC DE RÀTILS. Des del carrer Exèrcit, (inicialment denominat “de la Vilavella”, per dirigir-se cap a aquella població) el camí de la Carretera evoca en el seu nom el pas de l’antiga via romana, i per ell la ruta arriba fins al barranc de Ràtils. Esta denominació és d’origen musulmà ja que, en temps en que portava habitualment molta aigua, hi havia a les seues vores camps de regadiu conreats per moros de Betxí, que pagaven a la vila un impost denominat “rat’l” (una lliura). A finals del segle XVI, el barranc era també
conegut com “del moro”.

4. ELS ARQUETS. De la presència romana en la zona, queden restes disperses d’una possible xarxa de reg, en la denominació tradicional coneguda com “la sèquia del diable”, de la qual és part destacada l’aqüeducte que salva el llit del barranc de Ràtils. Molt malmès per l’abandonament del patrimoni arqueològic , encara es pot observar durant uns trenta metres el cau de conducció de l’aigua sobre dos dels tres ulls originals. Unes altres restes, molt més deteriorades encara i a l’interior d’una finca propera, constitueixen l’anomenat “pont de la Bruixa”.

5. L’ASSAGADOR. Va ser en el seu origen al segle XVIII un estret camí perimetral que permetia el pas del bestiar un darrere de l’altre, “a la saga”. El foment econòmic produït a la vila amb l’arribada dels Borbons, amb nous cultius a Pinella i un increment a Vila-real i a Borrinana de la ramaderia, que practicava la trashumància cap a les terres altes de Terol trepitjant els camps, motivava conflictes que el rei Felip V va solucionar establint una concòrdia entre ambdues poblacions (1735), creant un tribunal o “cort de pastors”, i assenyalant aquesta ruta concreta per al trasllat dels ramats.

6. PINELLA I MADRIGAL. Les antigues partides de secà, històricament dedicades a la vinya, l’olivar, el
garroferal o els cereals, se reconvertiren en plantacions d’agris gràcies a l’esforç dels llauradors que obriren
nombroses sènies des de finals del segle XIX. En la ruta no només podem trobar el mas i la finca de l’exportador José Latorre, “Villa Asunción” d’original decoració orientalista, sinó també entre altres el pou de Segura, o “del trinqueter” (1904), el del Santo Cristo del Hospital (1912), la “bassa del poble” (1928), l’Agricultura moderna o “de Paquero” (1920), o el Villarreal (originalment “La Democràcia” al 1930).

7. EL MOLI DE BISBAL. Situat a la dreta del riu Millars, el seu nom procedeix del que va ser primer propietari, l’escultor Manuel Bisbal Mulet nascut a Cabanes, que el va instal·lar juntament amb el seu soci José White Vague, comerciant de Benicarló , pel permís concedit al 1776 per l’administració borbònica dins dels seus plans de foment econòmic, el mateix que els molins de Paquero i de Benedito. A finals del segle XIX va deixar les seues funcions de molí fariner per a dedicarse a aspectes industrials, fabricació de gel, i més tard de tatxes per a les caixes de taronges.

8. LES ARGAMASSES. L’actual passeig botànic, vora el riu Millars, passa per l’interior de l’antiga sèquia
excavada en la roca i aprofitant algunes conduccions molt possiblement d’origen romà. Entre elles el tram conegut con “les argamasses”, pel material conglomerat del que està feta, entre el molí de Bisbal i les “tres penyetes”. En constituir-se al 1869 la Comunitat de Regants de Vilareal, una de les primeres obres va ser obrir una túnel per a la Séquia Major procedent de l’assut, deixant sense ús aquesta.

9. EL CAMÍ REAL. El pont medieval de santa Quitèria marca l’accés de la Via Augusta al terme de Vila-real, procedent del camí de la Cova del Colom, i travessant la Rambla de la Viuda on uns basaments indiquen l’existència d’un pont romà, el mateix que aquells sobre els que Pere Dahera va construir aquest pont per concessió de Jaume I al 1274. Pel carrer Borriol la Via continuava com a Camí Real i després pel sinuós carrer Aviador Franco. Un desviament cap a la meitat del carrer dels Àngels indica la direcció de la sequieta i marca l’històric recorregut de la Via Augusta, conectant amb el carrer del Bisbe Rocamora on s’ha iniciat la ruta.

J. Heredia Robres

RECORREGUT V VOLTA AL TERME DE VILA-REAL


Eixint des de la plaça Major, després de prendre forces, anirem a buscar el carrer del Bisbe Rocamora intentant seguir el recorregut de l’antiga Via Augusta i, baixant pel carrer de Sant Joan per a creuar el Barranquet, seguirem pel carrer de l’Exèrcit fins al camí de la Carretera.

En arribant al barranc de Ràtils, avançant alguns metres aigües avall se troben les restes de l’Aqüeducte conegut com “els Arquets”. Després d’una breu visita retrocedirem per a reprendre la ruta pel camí de l‘Assagador fins al mas de Latorre (o”Villa Asunción”) i, vorejant l’autopista arribarem a l’entorn del pou del Segura (on farem una nova parada per a prendre l’esmorzar).

Continuant el camí, creuarem pels sedenys les partides de Pinella i Madrigal (prenent atenció al punt conflictiu de la carretera d’Onda), passant per la Bassa del Poble, els pous de Paquero i la Democràcia, al costat del cementeri i, pel carrer Monestir del Puig (camí vell de Castelló a Onda), a la rotonda dela Foia  dels Àngels, baixarem fins al molí de Bisbal (o “de tatxes”), per a seguir la senda botànica vora sèquia, fins al pont de Santa Quitèria.

Deixant-lo enrere, recuperem el traçat de la Via Augusta pel carrer de Borriol, i després el Camí Real, i els sinuosos carrers de l’Aviador Franco i de la Mare de Déu dels Àngels, per on passava l’antiga sequieta, seguint la senda dels romans, fins a tornar pel carrer de la Comunió al final de ruta novament a la plaça Major.


Información obtenida a partir del tríptico editado por la Fundación Caja Rural 

No hay comentarios:

Página en construcción sobre la Basílica de San Pascual

Página en construcción sobre la Semana Santa en Villarreal

Entradas populares

Intercambio de enlaces. "Interenlázate"